• Imprimeix

Informació general

Descripció

prostata_01

El càncer de pròstata és una malaltia en la qual es formen cèl·lules malignes (canceroses) en els teixits de la pròstata.

La pròstata és una glàndula de la grandària aproximada d'una nou que únicament tenen els homes. Es troba situada sota la bufeta envoltant la uretra (el tub per on surt l'orina de la bufeta) i per davant del recte (part final del budell gros, abans de l'anus). La seva funció és elaborar i emmagatzemar el líquid que transporta i alimenta els espermatozoides.

El càncer de pròstata és el tipus de càncer més comú en els homes de Catalunya (afecta 1 de cada 6) i el tercer que més freqüentment provoca la mort (després del càncer de pulmó i el de còlon i recte). Malgrat això, menys de 3 de cada 100 homes moren per aquesta causa, atès que la malaltia acostuma a créixer molt lentament.

El tractament pot curar la malaltia. En alguns homes tractats, desapareix per sempre, però en d'altres pot aturar-se i, eventualment, créixer de nou.

Si no es tracta, el càncer es pot estendre a través de la sang o dels ganglis limfàtics a altres parts del cos, com els ossos, la bufeta o el recte. També pot arribar a disseminar-se al fetge, als pulmons o al cervell. De tota manera, es calcula que en 9 de cada 10 casos la malaltia no s’estén més enllà de la pròstata i, per tant, es coneix com a càncer localitzat de pròstata.

Símptomes

La majoria dels homes amb càncer localitzat de pròstata (no disseminat) no presenten símptomes o només en manifesten pocs. Els més freqüents són els següents:

  • Flux d'orina feble o interromput ("s’atura i surt").
  • Ganes sobtades d'orinar.
  • Augment de la freqüència de micció. 
  • Dificultat per iniciar el flux d'orina.
  • Dificultat per buidar la bufeta per complet.
  • Dolor o cremor durant la micció.
  • Presència de sang en l'orina o el semen.
  • Dolor a l'esquena, als malucs o la pelvis, que no desapareix.

Diagnòstic

El càncer de pròstata s’acostuma a detectar durant un examen rutinari o mitjançant proves diagnòstiques que examinen la pròstata o la sang.

Les proves i els procediments de detecció més freqüents són:

prostata_04

 

Examen digital del recte

El metge insereix un dit en un guant lubricat al recte i palpa la pròstata a través de la paret del recte per determinar si hi ha alguna anomalia (lesions o àrees anormals).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 prostata_03

Prova de l'antigen específic de la pròstata (en anglès PSA)

Prova de laboratori que mesura les concentracions del PSA a la sang.

El PSA és una substància que elabora la pròstata i que es pot trobar en una major quantitat en la sang dels homes que tenen càncer de pròstata.

La concentració de PSA també pot ser elevada en els homes que pateixen una infecció o una inflamació de la pròstata o que tenen hiperplàsia benigna de pròstata (pròstata engrandida, però no cancerosa).

En la hiperplàsia benigna de pròstata, l'engrandiment de la pròstata exerceix pressió sobre la bufeta i la uretra, i obstrueix el flux de l'orina.

 

 

 

 

 

 

 

prostata_05

Ecografia transrectal

És un procediment en el qual s’insereix en el recte una sonda que té la mida aproximada d’un dit per examinar la pròstata.

La sonda s’utilitza per fer rebotar ones de so d’alta energia (ecografia) en els teixits interns de la pròstata i crear ecos.

Els ecos formen una imatge dels teixits corporals que es diu ecograma.

 

 

 

 

 

Quan l'examen rectal digital o la prova de PSA a la sang donen un resultat anormal poden requerir altres estudis, com ara una biòpsia de la pròstata.

  • Biòpsia. Extracció de cèl·lules o teixits perquè un patòleg les pugui observar al microscopi. El patòleg observa la mostra de teixit per veure si hi ha cèl·lules canceroses i deteminar la puntuació de Gleason. Aquesta varia entre 6 i 10 i ajuda a determinar l’agressivitat del tumor i la probabilitat que es dissemini. Com més baixa és la puntuació, menor la probabilitat de disseminació del tumor.


Hi ha dos tipus de biòpsia que s’usen per diagnosticar el càncer de pròstata:

  • Biòpsia transrectal. És el tipus de biòpsia més habitual. S’extreu teixit de la pròstata mitjançant la introducció d’una agulla fina a través del recte.
  • Biòpsia transperineal. L’agulla fina que serveix per extreure una mostra de teixit de la pròstata s’introdueix a través de la pell entre l’escrot i el recte.


Sovint aquests dos tipus de biòpsia es realitzen amb una ecografia transrectal per ajudar a guiar per on es prenen les mostres de teixit. 

Determinació grup de risc

Els resultats de les proves referides a la pestanya "Diagnòstic" ajuden el metge a determinar el grup de risc del càncer de pròstata, és a dir, la probabilitat que el tumor creixi o s’estengui a d'altres parts del cos. Els grups de risc poden ajudar el metge a decidir si cal fer més proves abans de prendre una decisió sobre el tractament i si certs tractaments podrien ser més útils que d'altres.

El grup de risc es defineix a partir de tres variables:

  • El nivell de PSA, que s'obté amb la prova de PSA a la sang.
  • La puntuació de Gleason, que es determina amb la biòpsia.
  • L'estadi T, que descriu quant ha crescut el càncer:
    • Un T1 significa que el càncer és tan petit que no es pot palpar durant l'examen rectal digital ni ser vist per qualsevol prova d’imatge, com ara una ecografia.
    • Un T2 significa que el càncer es pot palpar durant l’examen rectal digital, però encara es troba en la pròstata.
    • Un T3 o T4 significa que el càncer està fora de la pròstata.


Actualment, s'utilitzen majoritàriament dues classificacions per determinar el grup de risc del càncer de pròstata.

  Nivell de PSA Puntuació de Gleason Estadi
Baix risc menor de 10 ng/ml 6 o menys T1 o T2
Risc intermedi/mitjà  de 10 a 20 ng/ml  7  T2
Alt risc  més de 20 ng/ml  8 o més  T3 o superior

 

  Nivell de PSA Puntuació de Gleason Estadi
Baix risc menor de 10 ng/ml 6 o menys Igual o menys T2
Risc intermedi/mitjà
Un factor de risc elevat:
Estadi igual o més de T2; puntuació de Gleason igual o més de 7: nivell de PSA igual o més de 10 ng/ml
Alt risc
Dos factors de risc elevat
Data d'actualització:  10.12.2014